Entre el segle XVII i el 1868, el Japó era un imperi feudal en el que l'emperador es considerat com un Déu i per tant, té un gran poder religiós. No obstant açò, el poder polític i el poder real estava en mans de senyors feudals, anomenats Shoguns, els quals en els seus feus (daimíos) tenien una sèrie de vasalls (samuràis) que pertanyien a una noblesa militar, encarregada de protegir i defensar els shoguns.
Fins el 1853 el Japó viu en un món tancat a les influències de l'exterior, però el 1854 va haver de cedir a les pressions polítiques i militars de les potències occidentals, especialment pel comodoro Perry, capità del primer vaixell de vapor de la marina nord americana, qui es va presentar davant del port japonès d'Uraga i va obligar el shogun a signar el tractat de Kanagawa. Aquest tractat permetia als vaixells dels EUA a fer escala als ports japonesos de Shimoda i Hakodate, podent així seguir la ruta cap a la Xina. Tractats similars es signarien posteriorment amb el Regne Unit, Rússia, França i Holanda.
L'arribada d'estrangers va posar en contacte el Japó amb la forma de vida occidental i al mateix temps va demostrar la debilitat del shogun front a les armes de les flotes occidentals (1865). Això va provocar la Revolució Meiji (revolució de la llum), que va tornar el poder personal al nou emperador Mutshu-Hito, recolzat per una sèrie de famílies poderoses (Mitsui, Mitshubishi, Satsuma) que inicien la modernització del Japó al assimilar institucions, tècniques i formes de vida occidentals:
- Constitució i règim parlamentari, amb enormes poders per l'emperador.
- fi del feudalisme amb la alliberació dels camperols que es converteix en propietaris de les seues terres.
- insdustrialització i integració del Japó en l'economia internacional.
Característiques que permeten la industrialització japonesa:
- creixement demogràfic.
- abundància de mà d'obra barata per a les fàbriques.
- costos de producció baixos, amb el que guanya mercats.
- educació massiva de la població.
- adquisició ràpida de la tecnologia pròpia.
- intervenció continua de l'Estat.
L'Estat va exercir un monopoli sobre el sector armamentista i el miner, controlant igualment part dels drassanes i la xarxa ferroviària, però també va ajudar als empresaris privats. La concentració empresarial japonesa sorgeix quan l'Estat posa a la venda nombroses empreses per desenvolupar la iniciativa privada: són els primers zaibatsus.
Es prescindeix de les inversions estrangeres, amb la qual cosa el creixement està basat en els recursos propis. El problema inicial de que el 80% de la població camperola no tinguera poder adquisitiu es va solucionar amb exportacions.
El Japó entrava a la era industrial amb maquinària moderna i una gran capacitat de producció, però sense colònies: donarà orígen a l'imperialisme japonès. Inicia una expansió al continent asiàtic, aprofitant la descomposició de l'imperi xinès, que Europa intenta repartir-se de de el punt de vist del mercat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada