Text Robespierre

El següent text és el document que hem vist a classe:

“No hay más ciudadanos de la república que los republicanos. Los realistas, los conspiradores, no son para ella más que extranjeros, o más bien enemigos (…)

Es necesario eliminar a los enemigos interiores y exteriores de la república o perecer con ella (…). El gobierno de la Revolución es el despotismo de la libertad contra la tiranía.

El Terror es menos un principio particular que una consecuencia del principio general de la democracia, aplicada a las más urgentes necesidades de la patria. El instrumento del gobierno popular en la revolución es a la vez la virtud y el Terror”.

Maximilien de Robespierre: Discurso en la Convención, 1794

A continuació teniu un exemple de comentari de text. Com ja sabeu no és el comentari ideal o perfecte, cadascú de vosaltres ha d'elaborar el seu propi comentari amb el que heu après al llarg de les explicacions i complementant també amb la informació estreta del visionat de la pel·lícula Danton.

Estem davant d'un text històric, perque es tracta d'un discurs polític, per tant és una font primària, al tractar-se del text original, contemporani als esdeveniments. L'autor del text és Maximilien de Robespierre (1758-1795), advocat i escriptor, qui va ser un dels líders destacats de la facció dels jacobins, juntament amb Danton i Marat, en el període conegut com el Terror, durant l'etapa de la Convenció Nacional (1792-1795), moment en que la Revolució Francesa (1789) va prendre un gir més radical. Es tracta d'un text públic que té com a finalitat justificar la política disposada pel Comité de Salvació Pública davant la Convenció Nacional.

Robespierre el que intenta fer en aquest text és explicar els motius d'aplicació del terror per poder salvar la Revolució dels seus enemics. Podem dividir el text en 3 parts:

• Primera: on estableix qui són els vertaders ciutadans que hi ha que defensar, que no són altres que els republicans, establint que tots aquells que no ho són, els afins a la monarquia (els realistes), han de ser tractats com «extranjeros» i com «enemigos».
• Segon: al següent paràgraf diu que hi ha que acabar amb tots els enemics de la Revolució mitjançant «el despotismo de la libertad», estiguen dins o fora del territori nacional.
• Tercer: on diu que el Terror és un instrument necessari, i que configura una part essencial del govern popular, per atendre les necessitats «más urgentes», que permetran acabar amb aquests grups contraris a les finalitats de la revolució.

Desprès de la sortida del Tercer Estat de la reunió dels Estats Generals, a París, la seua constitució en Assemblea Nacional i el simbòlic acte de la presa de la Bastilla, el 14 de juliol de 1789, la Revolució Francesa es va convertir en un procés imparable. La configuració, seguidament, de l'Assemblea Nacional Constituent donaria peu a obrir un procés de imprevisibles conseqüències per a França i per al conjunt dels països europeus. La nova Assemblea aprovaria la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà (26 d'agost de 1789), aboliria el feudalisme i elaboraria una constitució que establiria la primera monarquia constitucional francesa (setembre de 1791). Amb tot això s'instauren els principis de la Il·lustració (sobirania nacional, divisió de poders, igualtat jurídica i fiscal, etc.). no obstant, aquests assoliments es van veure enfrontats a fortes resistències tant internes com externes. L'Antic Règim disposava de fidels guardians de la tradició i els sectors més moderats de la societat francesa entengueren que la Revolució ja havia aconseguit els seus objectius principals mentre que els més desfavorits i radicals volgueren continuar amb les reformes fins les últimes conseqüències.

Així mateix, el rei Lluís XVI, més una part important de la noblesa i el clergat, que s'havia negat a jurar la Constitució Civil del Clergat (1790), no creien en la revolució.

Una vegada elaborada la constitució l'Assemblea Constituent es va dissoldre per passar a elegir-se l'Assemblea Legislativa. Ací tindran un paper molt important les societats o clubs, com és el cas del Club dels Feuillants (dreta), els Girondins (moderats), els Jacobins (radicals) i els Cordeliers. A l'abril de 1792 es va declarar la guerra a Àustria per considerar que havia estat responsable de recolzar a grups contrarevolucionaris, mentre una bona part de les masses populars, els sans-culottes, protestaven per les males condicions econòmiques i exigien reformes més radicals que atengueren les seues demandes més urgents (pa i salaris). El descrèdit del a monarquia, pel seu intent de fugida en Varennes, l'amenaça de l'exèrcit austríac davant les portes de París, demanant l'alliberament del monarca, derivaren en la pressa de les Tulleries per les masses populars i la detenció de la família reial. Amb aquest fet la revolució es radicalitzava i es proclamava la República.

Després de la caiguda de la monarquia es celebraren noves eleccions per sufragi universal masculí per convocar una nova Assemblea, denominada ara Convenció Nacional, controlada aquesta vegada pels girondins. No obstant açò, no van poder impedir que el rei fos jutjat i guillotinat el 21 de gener de 1793, tal com van exigir els jacobins. Però a pesar de la victòria de Valmy (20 de setembre de 1792), aturant la gran coalició europea, la insurrecció de la Vendée i l'escalada sense parar dels preus dels productes de primera necessitat, que tant afectava a les classes populars, tot va derivar en el descrèdit dels girondins, passant els jacobins a controlar la situació amb el suport de les classes populars. Els jacobins prengueren el control de la situació, detenint i executant als principals líders girondins al juny de 1793.

Encara que els jacobins, liderats per Robespierre, aprovaren la Constitució de 1793, en la que es donava eixida a les demandes socials, sobirania nacional, sufragi universal i una àmplia carta de drets, l'amenaça sobre França va provocar l'aplicació de tota una sèrie de mesures excepcionals. D'aquesta manera es va crear el Comitè de Salvació Pública, on Robespierre va aconseguir concentrar tots el poders. Es va reorganitzar l'exèrcit i es mobilitzaren noves lleves, va haver repartiment de terres entre les classes més necessitades i s'establiren salaris mínims, atenent així les demandes de les classes populars. Es va aprovar, d'igual manera, l'educació obligatòria i gratuïta a primària, a més d'un calendari que trencava amb la tradició cristiana, aprovant-se festivitats laiques i el culte a la raó. A canvi, van fer servir mesures expeditives per acabar amb qualsevol dissidència i simpaties realistes, provocant el que es coneix com el període del Terror, on acabaren mortes milers de persones (guillotinades) pel fet de tenir sospites o per les seues simpaties realistes. Ací està la importància del document a l'hora de justificar aquests actes.

No obstant açò, a pesar que les mesures van ser eficaces, es va aconseguir vèncer a la coalició europea i la revolució es va salvar d'aquesta amenaça, estenent inclús els territoris del país, i es va recuperar l'ordre social, Robespierre havia anat massa lluny en la seua repressió i els grups més moderats es conjuraren per acabar amb el seu poder. Robespierre i els seus seguidors van ser detinguts i guillotinats. L'espiral de terror va acabar donant pas al que va passar a anomenar-se una república burgesa. Les reformes radicals es frenaren, s'instaurà una Constitució moderada (1795) donant pas a la creació del Directori. Per altra banda, els esforços de la resta de països europeus per acabar amb la nova França republicana, per la por a les implicacions que podria tenir en els seus respectius governs (amb el seu ideari revolucionari), va permetre que entrés en escena un jove, ambiciós i brillant cors anomenat Napoleó Bonaparte, qui ajudaria a l'expansió de les idees liberals i del nacionalisme per tota Europa.

El text és un testimoni molt valuós a l'hora d'explicar de què manera va justificar Robespierre la radicalització de la Revolució Francesa. És cert que, en l'actualitat, cap govern democràtic, si es considera legítim, podria mai etzibar que la llibertat pot derivar en la pèrdua de drets dels ciutadans ni l'ús tan desmesurat de la força. Ni molt menys, es considera que el Terror poguera formar part del seu instrumental per afrontar els problemes del país. No obstant, en el context de l'època, sense validar la tesi de Robespierre, s'entén, encara que no es justifica, la necessitat de prendre mesures excepcionals per salvar tot el que ha aconseguit la revolució que estaven en perill. Per sort, en les societats occidentals actuals la legitimitat de qualsevol govern ve donada pel tracte dispensat als seus propis ciutadans i aquest text ens il·lustra sobre perquè la Història es una font d'aprenentatge molt important per la maduresa de les societats democràtiques, a l'hora d'efectuar canvis d'una manera consensuada o en el pitjor dels casos, atenent-se als drets humans.