L'URSS sota la dictadura de Stalin

4.1.- L'ascensió política de Stalin.

La mort de Lenin al gener de 1924 va accelerar la lluita pel poder entre els principals dirigents bolxevics. L'ascensió imparable de Stalin va tenir molt a veure amb el control per part del Partit Comunista Soviètic dels ressorts del poder en la URSS, desplaçant al Soviet Suprem i al Consell de Comissaris del Poble. Des de 1922, Stalin exercia el càrrec de secretari general del Partit i durant anys va ser consolidant el seu paper com a líder indiscutible de l'Estat Soviètic.

Trotski havia sigut, juntament amb Lenin, el líder indiscutible de la Revolució. El seu paper com a organitzador de l'exèrcit roig en les jornades d'octubre de 1917 i la pròpia guerra civil ho havien elevat a tal categoria. El propi Lenin en la seua "Carta al Congrés dels Soviets" de 1922 reconeixia en Trotski al "home més capaç de l'actual Comitè Central" alhora que aconsellava desplaçar del secretariat del partit a Stalin. No obstant açò diverses raons històriques poden argüirse per a explicar la seua definitiva marginació del poder: la primera, és la seua relativament curta antiguitat en les files del partit bolxevic; inicialment Trotski havia sigut menxevic no engrossint les files bolxevics fins als prolegòmens de la Revolució d'Octubre de 1917. Així mateix les postures trotskistes en defensa de la internacionalització de la Revolució van quedar desplaçades enfront de les tesis de Stalin defensant el socialisme en un sol país aprovades per successius Congressos del Partit. La condemna de la centralització i de la rigidesa doctrinària feta per Trotski i els seus seguidors també van xocar contra la disciplina ideològica imposada en el si del partit i el principal promotor del qual era Stalin.

A la mort de Lenin una "troika" formada per Stalin, Zinoviev i Kamenev va desplaçar a Trotski del control de l'Estat sent, en 1926, destituït com a Comissari del Poble. L'ascensió de Stalin va ser irreversible. En 1927, una vegada dissolta la troika, en el XV Congrés del Partit Comunista es va produir l'exclusió dels principals rivals de Stalin i que formaven el nucli opositor fonamental. Trotski, Kamenev, Zinoviev, etc. van quedar definitivament marginats del poder. En 1928, Trotski va ser deportat a Kazakhstan sent en 1929 expulsat de l'URSS. Alhora que culminava aquest procés s'iniciava el camí cap a la estatalització de l'economia soviètica.

4.2.- Plans Quinquennals i colectivització.

En 1927 l'Estat Soviètic va encarregar al Gosplan (Organisme amb funcions d'assessoria tècnica sobre les directrius fonamentals del Pla i encarregat també de la vigilància del seu compliment, creat per Lenin al costat del Gosbank o Banc de l'Estat), la preparació del primer Pla Quinquennal per al període 1928-32. Posteriorment, de 1933 a 1937 es va desenvolupar el Segon Pla Quinquennal i en 1938 es va iniciar el tercer que va ser interromput per la Segona Guerra Mundial. Per mitjà dels Plans Quinquennals tota l'economia de l'URSS passava a ser dirigida per l'Estat. Tots els mitjans de producció agrícola i industrials, van ser estatalitzats. L'estat soviètic, assessorat pel Gosplan, determinava rígidament les directrius generals de l'economia en general i de cada empresa en particular.

En el terreny polític es va posar en pràctica una dictadura comunista. Malgrat una aparença de legalitat constitucional concretitzada en la "Constitució" de 1936, Stalin va governar de forma dictatorial eliminant qualsevol tipus d'oposició: el NKVD (Comissariat del Poble per a Afers Interiors) successor de la GPU (Administració Política de l'Estat, successora, al seu torn des de 1922, de l'anterior Tcheka) es va encarregar de detenir i depurar a molts antics dirigents revolucionaris, ara opositors al règim stalinista. En els anys 1936-37 i 38 van tenir lloc els grans processos que van acabar amb tota l'oposició política al règim. La pseudo-constitució de 1936 establia:

• la configuració de l'URSS com un estat federal format per 11 repúbliques a les quals es "reconeixia" el dret a separar-se de la Unió.
• les eleccions, cada 4 anys, per a formar els soviets locals i el Soviet Suprem mitjançant sufragi secret, directe i universal, encara que només podien ser votats candidats membres del Partit Comunista.
• les "llibertats democràtiques" havien d'estar d'acord "amb els interessos del proletariat", sent el partit qui determinava quins eren aquests interessos.
•  l'elecció pel Soviet Suprem del Presidium o Jefatura de l'Estat i del Consell de Comissaris del Poble.

Si considerem globalment els primers tres Plans Quinquennals van suposar l'enlairament industrial de l'URSS que en 1940 era ja la 3ª potència industrial mundial darrere d'EUA i Alemanya a costa principalment de l'agricultura. Així mateix va tenir repercussions socials negatives, produïdes per l'expropiació forçosa de innombrables explotacions privades en mans de kulaks i la deportació de diversos milions de persones a camps de treballs forçats.

Va guanyar pes la indústria de base (béns d'equip i de producció d'energia elèctrica), enfront d'un menor creixement de la de béns de consum. Les grans indústries havien sigut nacionalitzades des dels temps immediats al triomf revolucionari; les xicotetes indústries i empreses comercials privades van desaparèixer asfixiades amb impostos i desabastides, ja que els transports estaven en mans de l'Estat. El gran desenvolupament de la indústria bèl·lica va permetre la forta resistència soviètica a les tropes alemanyes durant la 2ª Guerra Mundial.