Danton

Georges Jacques Danton, nascut a Arcis-sur-Aube el 26 d'octubre de 1759 i guillotinat a París, el 5 d'abril de 1794. Precisament són aquests últims dies els que reflecteix aquesta pel·lícula, la seua tornada a París, el seu enfrontament ideològic amb Robespierre sobre el camí que pren la Revolució, el seu judici i posterior condemna a mort.

Quan va començar la Revolució Francesa el 1789, es va introduir en política amb entusiasme.  Al juliol de 1790 va fundar La Societat dels Drets de l'Home i del Ciutadà, més conegut pel Club dels Cordeliers. Després d'un curt exili a Gran Bretanya, al 1792 va regressar a París i va participar en La Insurrecció del 10 d'agost de 1792, fet que li valdria ser conegut com "l'Heroi del 10 d'agost". L'Assemblea Legislativa el va nomenar Ministre de Justícia.

Va ser escollit membre de la lConvenció Nacional, en la qual va rebre immediatament els atacs dels diputats moderats, coneguts com a girondins, que el consideraven un radical i un rival perillós. Danton va intentar conciliar-se amb els seus rivals, però els seus esforços van estat rebutjats. Aquest conflicte es va resoldre amb la caiguda dels girondins al juny de 1793. Mentrestant, va prestat els seus serveis al Comité de Salvació Pública, l'òrgan executiu de la República Francesa. Finalment, el seu aliat, Maximilien de Robespierre, va emergir com a figura central del Comité.

Al novembre de 1792 va ser enviat per la Convenció a Bèlgica pel que no va estar present a la vista del judici contra Lluís XVI, però al dictar-se la sentència va votar per la mort del rei recolzant així a Robespierre. Va defensar la creació d'un comitè de salvació pública del qual va ser membre preponderant.

La prefectura de la República es trobava estripada en 1794 pels conflictes entre els nous grups polítics i les acusacions de corrupció i traïció. Danton va buscar novament una solució de compromís amb els diferents sectors, però les seues pròpies simpaties estaven decididament amb aquells que desitjaven moderar la repressió i el terror (els indulgents).

La seua posició es va veure soscavada per la corrupció i les intrigues dels seus amics. Robespierre va decidir que la unitat del govern només es podia mantenir eliminant tant als radicals com als "indulgents", inclòs Danton. Després de ser sotmès a judici pel Tribunal Revolucionari, Danton va perdre primer la seua reputació i despès la seua vida. Alguns historiadors consideren a Danton com un home realista que no es va deixar emportar pel fervor ideològic que representaria una amenaça a la Revolució, com Robespierre.

Aquesta pel·lícula reflecteix de manera genial la societat revolucionària del París de 1794 mitjançant els decorats, vestuari i maquillatge. Però és genial també per tot allò que no es veu, la por als Comitès, a ser detingut pel que opines, la calma tensa que només es manté gràcies al terror. Ens mostra la transformació de llibertador  a tirà que pateix Robespierre, al abusar de les llibertats i del seu poder per destruir a aquells que opinen de manera distinta a ell, tot el contrari que la llibertat, tolerància i diàleg que defenia la Revolució enfront de l'Antic Règim.

El treball a realitzar de la pel·lícula Danton és el següent:

1.- Identificació i presentació:

• Gènere cinematogràfic.
• Director.
• Fitxa tècnico-artística (nacionalitat, any de realització, repartiment, etc.).

2.- Trama i personatges:

• Tema principal (1 o 2 línies).
• Temes secundaris.
• Personatges principals i secundaris.
• Perquè té aquest títol? Creus que és encertat aquest nom, perquè?

3.- Interpretació i context històric:

• Situació geogràfica.
• Context històric dels fets narrats a la pel·lícula.

4.- Art:

Durant la pel·lícula Robespierre va a l'estudi del pintor David per preparar la festa del "Déu Suprem". Aquesta escena destaca pel diàleg entre el jutge de la vista de Danton, la simbologia que es fa servir per Robespierre o la reconstrucció del taller de pintura.

• Digues quines són les dues obres que apareixen en l'escena.
• Situa en un corrent pictòric aquestes dues obres i enumera les característiques d'aquest corrent.

5.- Conclusió.